Debut a Peralada

Pergolesi va compondre el seu cèlebre Stabat Mater el 1736, durant les últimes setmanes de la seva vida al Monestir de Pozzuoli. Està escrit per a soprano i alto solistes, acompanyades d’un conjunt de corda, i es caracteritza per la seva gran expressivitat, obtinguda sobretot per l’ús magistral de les dissonàncies que mostra el compositor italià.

L’obra va esdevenir un èxit immediat, convertint-se en la composició més editada i impresa del segle XVIII. El filòsof francès Jean-Jacques Rousseau va elogiar el primer moviment del Stabat Mater com “el duet més perfecte i commovedor sorgit de la ploma d’un compositor”.

Aquesta obra va seduir a molts músics de l’època que la van adaptar. També va fascinar a Johann Sebastian Bach, qui en va fer una versió entre els anys 1744 i 1746, sent la interpretació més primerenca d’aquesta música de Pergolesi a Alemanya.

Bach va canviar el text a partir del Psalm 51 per adaptar la música a la litúrgia de Leipzig i alhora, amb el seu irrenunciable estil polifònic, va enriquir l’escriptura de l’obra afegint una part totalment nova per a la viola.

Aquesta adaptació de Bach ha estat inclosa al seu catàleg com a Tilge, Höchster, meine Sünden BWV 1083 (Expia, Altíssim, les meves culpes) i és un exemple meravellós de paròdia musical barroca.

El programa del concert es completa amb una selecció de les cantates BWV 4 Christ lag in Todes Banden i BWV 31 Der Himmel lacht! Die Erde jubilieret, justament les que Bach va escriure per celebrar la litúrgia de Pasqua.

27 de març – Festival de Música Antigua y Barroca de Puerto de la Cruz (Tenerife)
1 d’abril – Festival de Gliwice (Polònia)

Solistes Salvat Beca Bach
Maëlys Robinne, soprano
Lara Morger, alto

Bachcelona Consort
Katy Elkin, oboè
Ignacio Ramal, violí
Cristina Altemir, violí
Mau Ziemkiewicz Artabe, viola
Guillermo Turina, violoncel
Alberto Jara, violone
Daniel Tarrida, orgue i direcció